Què és el bruxisme?

El bruxisme és l’apretament involuntari de les dents que es dóna habitualment mentre dormim a la nit, encara que també pot observar-se durant el dia quan realitzem activitats que requereixen concentració com ara conduir, treballar davant l’ordinador o bé fer esport. Si persisteix en el temps o és d’una intensitat important pot provocar problemes greus a les dents, com sensibilitat tèrmica al fred, desgast i fins i tot fisures o fractures.

Actualment és un dels problemes que més preocupa en odontologia donat que cada cop afecta a més gent. Les últimes línies d’investigació apunten a que el bruxisme nocturn és degut a una determinada alteració del son.

Què és l’ATM?

L’ATM o articulació temporomandibular és l’articulació que permet realitzar els moviments de la mandíbula i per tant ens permet mastegar, parlar i deglutir. És una articulació amb característiques úniques al cos humà ja que el costat dret i esquerre han de treballar de manera coordinada i simultània.

Les alteracions que afecten a l’ATM o bé a la musculatura que movilitza la mandíbula poden provocar signes i símptomes mols diversos com dolor al mastegar, mal de cap (cefalea), sorolls a l’articulació, limitació al’obrir la boca i fins i tot bloqueig de la mandíbula.

Com tractem el problemes d’ATM i el bruxisme?

L’ATM és una articulació anatòmicament molt complexe que requereix uns coneixements avançats per saber interpretar i tractar els problemes que l’afecten. Només a partir d’un examen complert de l’articulació, de la musculatura cervical i mandibular, de la forma de tancar les dents i del funcionament neurològic de la regió podem determinar el tractament més adient per a cada pacient.

Clàssicament el tractament més reconegut per resoldre els problemes d’ATM i el bruxisme és la fèrula oclusal o fèrula de descàrrega. Consisteix en un dispositiu de resina transparent que evita el contacte entre les dents, relaxa la musculatura i ajuda a la mandíbula a trobar la seva posició de repòs. El correcte disseny i ajust individualitzat de la fèrula oclusal és un factor determinant en l’èxit del tractament.

Sovint el tractament es complementa amb fisioteràpia, termoteràpia, automesures i fins i tot acupuntura.